Els teus dits

Els teus dits, que abans dibuixaven lentes melodies a la guitarra,
ara inventen amb les cordes del meu cos una nova sintonia
preludi d'una nit d'insomni.

Poc a poc, memoritzes cada racó de mi i jo cada racó de tu,
tremolo entre els teus dits trobant el teu desig.
Somrius, i continues buscant l'acord perfecte, la nota exacta.
La trobes en la veu de qui no sap cantar.
I diu: sones a cel.

Un somrís vetlla els meus somnis avui,
avui que no dormo al meu llit.

Comences a tancar els ulls, et beso el coll.
No vull que t'adormis, no em vull adormir.
Respons amb una carícia a l'entrecuix,
i tornem.

Tornem a ballar sota el sostre,
sembla que l'eternitat ha entrar avui a l'habitació,
i que no vol marxar, i jo que no vull que marxi i tu...
tu encens un canut i em convides.

Entre el fum em dius: "T'estimo".
"T'estimo", "T'estimo". M'estimes.

Inspiro i els pulmons se m'omplen de fum,
se m'omplen de fum i se m'omplen de tu.
Se m'omplen de tu.
Se m'omplen de tu...