un instant,
l'adrenalina al cos,
el cor batega fort.
Vull aturar el temps,
vull que el rebombori
del meu voltant
calli,
que tothom deixi de ballar,
que regni la quietud
per damunt de les seves veus.
Els teus braços
han embolcallat
el meu cos,
els teus ulls
m'han mirat
d'aprop,
els teus llavis
gairebé han tocat
la meva orella,
i han dibuixat
paraules
que
s'ha endut
l'enrenou de la sala.
Em parles,
per un moment sóc el teu ara.
I tanco el ulls.
Els meus peus s'eleven,
volo,
imagino que t'alces amb mi,
que marxem d'aquest lloc
tan fred.
Marxem a un nou indret,
una plaça deserta,
de nit,
enmig de la ciutat.
La tènue llum d'un fanal
encès
hi il·lumina el centre.
Sota la claror,
ens mirem,
amb els ulls plens de somnis,
envoltats d'anhels.
M'agafes la mà,
amb l'altre em rodejes la cintura
i ballem.
La plaça comença a omplir-se
amb la teva veu,
i jo, amb els ulls plens de sal,
canto amb tu.
La veu, però, se'm trenca,
creient en un futur nostre,
en una lluita nostra,
en un lloc nostre...
Abraces el meu plor,
ben fort,
i els ulls se t'humitegen
a tu també.
Acarones el meu cabell
mentre jo m'aferro al teu cos.
Però alguna cosa m'estira,
em vol allunyar de la plaça,
dels teus braços,
em vol retornar a la freda sala
on érem.
Quan hi torno,
el silenci de la plaça
s'ha perdut entre la cridòria.
I tu, somrient, t'acomiades de mi.
La conversa s'ha acabat.
Però als meus llavis,
buits de tu,
es dibuixa un somriure.
Dins meu,
continuem a la plaça,
abraçant el nostre silenci,
ballant la nostra cançó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario